És cert que l’expressió i la comunicació en nens és molt important i que per això com a educadores hem de treballar aquests dos factors des de què els nens comencen a balbucejar. El nostre objectiu ha de ser que els nens aprenguin a comunicar-se i així puguin gaudir de la llibertat que suposa per a tothom, tan pels més petits com pels més grans el fet de parla, ser escoltat, entès i que algú ens respongui. Podríem dir que el llenguatge i l’aprenentatge d’aquest són necessaris per conviure i interaccionar amb persones.
Quan els nens encara no dominen el llenguatge tal i com l’entenem els adults, és un pèl complicat que puguem interpretar ben bé del cert que vol dir el nadó amb les seves manifestacions però segurament si li parem atenció i mirem de posar-nos en el seu lloc ho aconseguirem.
Cada matí de dilluns a divendres, convisc a l’aula amb els tretze nens que hi ha a la classe de P3 ‘Els Conills’; amb ells parlem, ens mirem, riem, ens escoltem, juguem, cantem, ballem, ens entenem.
Ens comuniquem però a vegades, els nens quan parlen fan aportacions que estan més aviat fora de context, per exemple: potser estem parlant de la lluna i la Júlia ens diu que els seus avis viuen a igualada. Una cosa no té res a veure amb l’altre però la Júlia necessitava explicar-nos on viuen els seus avis.
Així, entenc que tot i la incoherència de moltes de les aportacions que fan durant el dia, és necessari exterioritzar tot allò que els passa pel cap, sobretot amb 3 anys que es consideren el centre de tot el que els envolta.
També cal dir sovint els adults no inverteixen el seu temps escoltant-los ja que sovint acostumen a passar per alt aquesta necessitat. Doncs encara que no li veiem la importància a tot allò que els nens diuen, hem de saber que és important el fet de què puguin expressar el que li ha passat pel cap mitjançant el llenguatge, el dibuix o qualsevol altre forma, i sobretot que hi hagi algú que sigui capaç d’escoltar-lo.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada